Index.

2003


Any

Kms

Participants

Homes

Dones

Abandonaments

-temps

+temps

Mitjana

Velocitat mitjana

2003

102

1047

1028

19 66

4:32

10:28

7h03

14,460km/h

Planell Pla 2003

Dades G.P.S. de la prova: Track

Presentació:

Quinze anys, són molts anys. Quinze pedalades, donen per a molt. Amb el pas del temps,  tantes curses han servit per suar la cansalada i per repassar multitud de paratges de la comarca. Més d’un miler de km., resseguits a través de l’esforç personal, deuen haver deixat un bon regust de boca. Aquesta deu ser la raó de fons perquè els responsables de l'organització de la prova hagin decidit retornar als espais inicials i és, per això, que l'esdeveniment convida a gaudir d'uns paisatges que el foc maleït va intentar enterrar, justament ara fa cinc i deu anys, enfonsant-los en el negre oblit de la cendra. Ara, però, amb aquest retorn, veurem com el temps benèvol els ressuscita a còpia de l'equilibri dels cops de sol abrusador  i dels acaronaments de la sensible “selene”.

No solament és el paisatge, són moltes les coses que han canviat per aquests voltants durant aquests quinze anys. Aquells focs maldestres van esperonar el descobriment del pas de la civilització que havia intentat, des de feia segles, amb camins i edificacions, una i altra vegada, robar a la natura allò que era seu. Per sort, durant aquests anys, en molts dels municipis que passareu s'ha aprofitat l'ocasió per redescobrir el nostre medi natural i del nostre entorn cultural. El Consorci de turisme del Cardener és l'ens que aglutina aquests esforços, però cada municipi, per la seva banda, està fent esforços per atraure visitants que puguin gaudir dels encants del mig Cardener i que, durant la ruta, podreu percebre.

La primera part de la ruta d’enguany transita per l'antic camí que lligava Súria amb Sant Benet de Bages, que s’està mirant de recuperar. Després, el camí de la carena de Castellnou, que voreja la gran torre medieval, és un plaer que permet gaudir d'una ampla visió sobre els salins del Llobregat. Des d'allí, passant pel Perelló, on morí l’últim maqui català, i prop dels llacs d'Argençola, pujarem cap a Castelladral, al municipi de Navàs. De fet Castellnou, Castelladral, la torre de la Pobla i el castell de Súria, la torre de Coaner, Claret de Cavallers, Castelltallat, el castell de Les Planes de Sant Mateu de Bages, Castellus (Callús) ... són espais històrics que corroboren la funció defensiva d'aquest rosari de castells que, a partir del s.X, forniren l'àrea fronterera amb els musulmans. L'apunt, però, més positiu i esperançador, especialment pels que vàreu poder fer les primeres edicions de la Selènica per aquests verals, és el tornar a passar pels múltiples racons de la Serra de Castelltallat on, especialment en el vessant del foc del 4 de juliol de 1994,  ja hi ha rebrotat el verd i s'hi està evaporant el negre de manera persistent.

Hem de creure, doncs, que aquesta suma de redescobriments de la natura i del conjunt de valors culturals de la zona, farà possible que, a partir d'ara, es retorni a plantejar aquest tram de la vall del Cardener com un dels entorns a tenir presents per fer-hi més Selèniques en el futur. Sens dubte, tant quan va començar la prova, ara fa quinze anys, com ara, valia i val la pena fomentar-ho.

            Ramon Fons i Vilardell (callussenc, cofundador de la Selènika)

 

Perfil 2003

 

Participants comarques 2003

REGAL PELS 15 ANYS SELÈNIKS

Disseny SONIA CRUZ