Index.

2005


Any

Kms

Participants

Homes

Dones

Abandonaments

-temps

+temps

Mitjana

Velocitat mitjana

2005

106

877

868

9 37

04:56

10:36

7h 12m

14.691km/h

Planell Pla 2005

Dades G.P.S. de la prova: Track

Presentació

Benvolguda colla “selènica”... Hola a tots i a totes!

 

Després d’haver participat en sis Selèniques completes procurant quedar el millor possible, un dia vaig decidir participar com a fanalet vermell, ben bé a cua de l’enorme pilot de ciclistes que any rera any uns enfresqueu en intentar acabar aquesta pedalada tan carismàtica i exigent. Ara em permeto fer un retrat des de la reraguarda.

Jo, i ja fa sis anys, sempre surto l’últim de Navarcles. Als que friseu per sortir ja no us veure en tota la jornada... espero. Vull tenir una perspectiva contrària al que estem acostumats a veure en el seguiment de curses per la tele. Jo penjo el meu distintiu de bruixa, surto tranquil i ben relaxat, tot fent la xerradeta amb el meu inseparable company de ràdio. El meu objectiu és ben clar: solucionar avaries, animar els ciclistes que no teniu el dia o els que no podeu ni amb la seva ànima, ajudar a arreglar punxades, etc. Però, durant les moltes hores que dura la cursa, al que més em dedico és a escoltar la ràdioemissora del meu inseparable company de fatigues. Suposo que ja he deduït qui sóc, oi? El conductor del cotxe-escombra, el tio amb més paciència de tota la colla selènica.

Fer d’escombra suposa, sobretot, ser pacient, tenir certa perícia per conduir per caminots i una bona capacitat d’improvisació per afrontar el que la dinàmica de la cursa determini. Haver de circular a una velocitat molt baixa arriba un moment que es fa pesat. Sort que la mateixa conducció ajuda a entretenir-se en sortejar camins amb xaragalls o pedres, en passar a gual rieres i torrents... 

Fins a mitja cursa se sol formar un mateix grupet de ciclistes esforçats que pretenen aguantar. Jo els animo una bona estona, però com que a base de coratge no n’hi ha prou, tard o d’hora, els convido a  plegar en un control. Després de mitja ruta, els que trobo van canviant perquè fan la goma; i, al tram final de la prova, si no es per avaria, ja no trobo ningú.

He de reconèixer que els camins pels que transitem són força practicables, però en ocasions, hi ha passos delicats o estrets. Aleshores m’hi fico, me la jugo i amb el meu Vitara tiro endavant. Encara que no us ho cregueu, acabo també bastant cansat i, més que res, massegat pels sotracs.

Us agraeixo que, en general, els ciclistes que veniu cada vegada sou menys bruts. Només al principi de la cursa, quan el pilot és compacte, hi ha qui renuncia a recollir el bidó que li cau o qui per no perdre temps, es deixa a terra la càmera punxada.

A còpia d’anys la Selènika s’ha convertit en un repte de prestigi per a molts de vosaltres. De fet, no hi ha gaire curses amb aquestes tirades tan llargues i amb terrenys trencats. S’acaba o no, però tant en bici com en cotxe arribes satisfet i a punt per la Selenika que ve.

 

                        Jordi Galobardes i Vila ( Cotxe-escombra de la Selènika)

Perfil 2005

REGAL 2005  Click sobre les fotos per fes mès gran.