Història

ELS ORIGENS

“Selènika”, el nom de l’actual marxa de resistència en BTT, té origen mitològic. Deriva de Selene, la deessa Lluna dels grecs. Filla de titans i guardiana nocturna dels nostres somnis, és present en infinitat de mites de totes les cultures. Té un component romàntic, però també arrauxat, o sigui, llunàtic.

Inicialment, la prova fou concebuda com una marxa de resistència per a grans caminadors i, també per als ciclistes pioners d'un ciclisme emergent i minoritari, el “mountain bike”.
El primer dia es feia caminant tota la nit a la llum de la Lluna per les grans obagues de Castelltallat, Coaner, Saló, Cardona… L’endemà quasi el mateix recorregut es transitava pedalant en unes “màquines” de roda gruixuda.

ELS INICIS A CALLÚS

La primera edició de la marxa Selene es celebrà els dies 20 i 21 de maig de 1989 i hi van participar només 15 ciclistes. Durant 5 anys va tenir el poble de Callús com a escenari organitzatiu, basat en les dèries d’alguns mestres de l’escola pública, membres d’una entitat cultural local (TAP) i en l’ajut de la colla de caçadors CARVALL que coneixien tota mena de camins.
Amb el pas del temps, la filosofia de la Selene en BTT, sempre lluny de la competició, s'anà forjant: la prova proposava un recorregut exigent i sempre diferent, donava el diploma amb una foto en ruta i el temps del participant, teca a dojo als controls, el dinar...
Com que la participació, sobretot de la modalitat ciclista, creixia any rere any, es va evidenciar la manca de mitjans d'evacuació dels ciclistes abandonats i de persones disponibles per als controls de vitualles. El 1993 es va fer l’última edició com es va poder amb l'ajut d'alguns mestres i alumnes grans de l'escola pública Joventut. Aquell darrer any hi van prendre part 340 ciclistes. Per més inri l'any següent es va cremar tot el territori on tenien el radi d'acció la majoria dels itineraris.

L'EXPANSIÓ DES DE NAVARCLES

A partir de l’any 1994, la Penya Ciclista de la vila de Navarcles va prendre el relleu organitzatiu de la Selene. L’any 1996 la Selene va passar a dir-se Selènika perquè coincidia amb la marca registrada de roba interior femenina.
Mica en mica, la Comissió organitzadora introduí canvis per millorar les necessitats d’infraestructura, de control, de seguretat i d’orientació que una prova d’aquesta envergadura precisa. El camp d'acció dels recorreguts va ser per les valls del Montcau durant quatre anys seguits.
Quan el 1998 la Selènika complia els 10 anys, l'organització feu canvi de rumb i s'encarà cap el Moianès a la recerca de noves rutes per camins de transhumància.

L'ESTABILITZACIÓ

A copia d’anys, entre 2001 i 2004, la participació arribà a poc més d’un miler de ciclistes d’arreu de Catalunya, d’Andorra, de les illes Balears i d’algunes localitats d’Espanya, han anat forjant aquesta pedalada de resistència. El 2001 l'itinerari va arribar als 100 km per primer cop. Els participants fidels l’havien convertit en una aventura personal en què el repte motivador era afrontar-la i acabar-la. A partir d'aleshores, el calendari de curses català tenia una fita: la Selènika, la marxa de resistència per excel·lència, amb tot el poble Navarcles fent-li costat.
El 2005 fou el 25è aniversari de la Selènika i els ciclistes vam menjar més pols que mai. En canvi, els dos anys posteriors la participació disminuí una mica a causa de la por de pluja que els del temps vaticinaren els dies previs.

LA CONSOLIDACIÓ

A partir de 2008, el 20è. aniversari, i fins el 2015 la participació fou sostinguda (1350 ciclistes de mitjana). El 2013 la Selènika transità pels camins transhumants del Lluçanès. En aquella edició la participació va tocar sostre amb motiu dels seus 25 anys d’història amb un rècord: 1480 ciclistes.
L'edició de 2014 fou una Selènika de contrastos. Un 75% dels ciclistes va acabar-la amarat d'aigua i fang. Aquella tarda va ploure a bots i barrals per un terreny sense escapatòries a les valls del Montcau! Hi hagué més de 220 abandonaments.
L'any 2015 la ruta s'allargà fins als 120 km, al centre geogràfic de Catalunya al santuari de Pinós (Solsonès). L'organització s'endarrerí una setmana la celebració de la prova en motiu de les eleccions catalanes.

LA INFLEXIÓ

El 2016 l'organització va proposar no senyalitzar integrament la ruta i convidava als ciclistes a fer ús del GPS. Només les cruïlles estarien marcades. Tanmateix aquest fet - tot i la proliferació d'aquests estris- fou impopular i la participació se'n ressentí baixant bruscament a 643 participants. El que havia de ser novetat esdevingué un desengany que va estar a punt de fer-ho anar tot en orris.

L'ADAPTACIÓ

D'ençà el 2017 l'organització decidí remodelar la Selènika fent dues modalitats: la Selènika per antonomàsia i la Selènika curta, d'uns 60-70 km. de ruta. La decisió degué ser encertada per partida doble: d'una banda va fer que els ciclistes més bregats fossin 893 i, de l'altra, permetia a qui no volia fer tant esforç (uns 300) optés per la versió curta. La dualitat permetia als selènics més granats continuar fent Selènika i també esperonava a qui començava a conèixer-la.
El 2018 la Selènika complia els 30 anys d'història, traçant amb una ruta inèdita fins a l'altiplà calafí de l'Alta Segarra. La participació absoluta va ser de 1260 participants.